La màquina Enigma, l’enginy de criptografia que va jugar un paper clau durant la Segona Guerra Mundial, és un símbol potent del nostre passat tecnològic. Aquesta màquina, desenvolupada per la Alemanya nazi per xifrar els seus missatges, era considerada inescrutable fins a l’arribada del matemàtic britànic Alan Turing, qui va ser capaç de desxifrar el seu codi el 1943.
Un model original d’Enigma, concretament la K723, és la joia de la corona del Batalló de Transmissions IV/22, conservada en perfecte estat de funcionament des del 2007. Aquesta peça única està exposada al costat d’altres relíquies històriques de les telecomunicacions militars a la caserna del Bruc, a Pedralbes.
L’origen d’Enigma remunta al 1923, quan va ser fabricada per una companyia de Berlín. La màquina va ser originalment desenvolupada per a un ús comercial, però aviat l’exèrcit alemany la va adoptar per transmetre missatges amb màxima seguretat. El 1936, Adolf Hitler va enviar un lot de màquines Enigma a Franco com a contribució al bàndol colpista, convertint la Guerra Civil Espanyola en el primer camp de proves bèl·lic de les màquines Enigma.
Després de la guerra, aquestes màquines van ser relegades a magatzems, oblidades fins a fa uns anys quan van ser redescobertes i convertides en peces de museu. La K723 del Bruc és una de les últimes Enigmas que van arribar a Espanya, probablement durant les etapes finals de la Guerra Civil.
Tot i que les màquines Enigma enviades a Franco no eren tan avançades com les que es van utilitzar durant la Segona Guerra Mundial, encara eren prou potents com per oferir més de 1,8 milions de combinacions de lletres possibles. Les màquines Enigma utilitzades pels nazis en la Segona Guerra Mundial eren encara més sofisticades, amb fins a cinc rotors intercanviables que ampliaven enormement les opcions de xifrat.
La història de la màquina Enigma i la seva desxifració per Alan Turing no és només una part fascinant de la història de la informàtica, sinó també un recordatori de com la criptografia ha evolucionat al llarg del temps. Avui en dia, en un món dominat per Google, Microsoft i altres gegants tecnològics, la importància de la seguretat de la informació i la criptografia continua sent tan pertinent com ho era durant els dies d’Enigma.
En la era de la intel·ligència artificial, la criptografia és una eina vital per garantir la privacitat i la seguretat de les nostres dades. I com a historiadors de la informàtica, és vital que recordem les lliçons del passat per tal de comprendre millor el present i preparar-nos per al futur. Com va dir l’escriptor i filòsof George Santayana, “Aquellos que no pueden recordar el pasado están condenados a repetirlo”. Això és especialment cert en la informàtica i en la seguretat de la informació, on les lliçons del passat poden ajudar-nos a navegar per un futur incert.
Una forma divertida de saber-ne més és la Novel·la Criptonomicon de Neal Stepehenson (Stephenson, N. (2003). Criptonomicón. (M. Barceló, Proleg). Ediciones B - Nova. )